La crisi que està removent els ciments de la societat occidental ho fa trontollar tot. Davant els dubtes, els temors, la pèrdua de valors i la deriva a la que semblem abocats calen idees clares i líders convençuts. La política és, més que mai, necessària. Però una política honesta i transparent, capaç de plantar cara i no deixar-se enredar en nom de no se sap quins interessos. Massa foscors, secrets, interessos ocults i discursos vagues i buits de contingut han contribuït a una situació de la que només es podrà sortir si, primer de tot, se’n parla clar. El cinema, que des dels seus orígens ha tingut un important vessant social i de denúncia, s’ha acabat convertint en un agent polític de primer ordre, anant fins i tot més enllà de mitjans de comunicació i de polítics, parlant clar, mostrant la realitat des d’un altre prisma, denunciant injustícies, irregularitats i manipulacions, i obrint un tan necessari espai per a la reflexió i la presa de consciència. Política, d’una altra manera. Amb la crisi econòmica han sorgit tota una sèrie de títols que s’atreveixen a parlar de les coses, a mostrar allò que alguns semblen voler amagar o dissimular. L’exemple més paradigmàtic és el d’ ‘Inside job’, un documental sobre la crisi financera del 2008 que, en paraules del seu director Charles Ferguson, intenta explicar la “sistemàtica corrupció dels Estats Units per la indústria financera i les conseqüències d’aquesta corrupció”. La també militant Naomi Klein està al darrera de ‘La doctrina del shock’, de Michael Winterbottom, que denuncia des de posicionaments polítics molt clars els efectes negatius d’un capitalisme desaforat. EN els dos casos són pel·lícules documentals, però també en la ficció s’han vist obres més valentes que alguns polítics. És el cas de ‘Margin call’, que a partir d’un cas inventat i en clau de thriller dramàtic relata el frau comès per empreses d’inversió i que van donar peu a la crisi econòmica actual. ‘In time’, d’Andrew Niccol, recorre a la ciència ficció per fer-nos reflexionar sobre el cost social que pagarem si no tornem a la veritable Política, en majúscules, i aconseguim redreçar les coses. I en un àmbit més proper, la comèdia negra ‘Cinco metros cuadrados’ també denúncia des de la ficció les corrupteles polítiques que ens trobem cada dia als diaris.
En aquest vídeo podeu veure sencera 'La doctrina del shock'.
Article publicat a Valors
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada