dilluns, d’abril 19

L'art de pintar




El cinema de Peter Greenaway és pictòric. Les seves pel·lícules són quadres cinematogràfics. Pinta amb la llum, com va fer el Barroc, com va fer Caravaggio o va fer Rembrandt. Caravaggio és un precursor del cinema, va dir David Hockney. Rembrandt avui hauria estat cineasta, diu Greenaway, que té una pel·lícula sobre Rembrandt que és una pel·lícula sobre un quadre, la Ronda de Nit. Un quadre cinematogràfic, podríem dir. Cinema barroc que pinta amb la llum i mira la pintura amb mirada de celuloïde. "Els dos llenguatges tenen tant en comú que hi hauria d’haver un diàleg molt més fluid entre ells", diu Greenaway, que ha presentat un migmetratge on fa una nova mirada a una altra obra d’art, Les bodes de Canà, de Veronese. Una mirada cinematogràfica a l'art, és clar.

Hi ha pintura a totes les pel·lícules de Peter Greenaway, i hi ha una pintura de Vermeer a una pel·lícula de Greenaway, A zed and two noughts (Zoo). La pintura es titula L’art de pintar. Una exposició al Kunsthistorisches Museum de Viena analitza al detall aquest quadre de Vermeer, les circumstàncies, els elements i la tècnica que va fer servir. També la seva influència en altres artistes entre els quals hi apareix Greenaway, és clar, amb la projecció d'una escena de Zoo que reprodueix el quadre com un tableau vivant: de nou, un quadre cinematogràfic. Interessant exposició, que mostra per exemple com Vermeer va fer servir una càmera obscura, que és un instrument òptic que anticipa la fotografia i el cinema, per pintar aquest quadre.



Darrera L'art de pintar de Vermeer hi ha molta més història. La de l'obssessió de Hitler per aquest quadre, que va voler incloure'l en el seu somiat Museu d'Art de Linz. L'any 1940 Hitler va comprar-li al comte Jaromir Czernin de Chudenitz i Morzin, que se'l va vendre per sota del seu preu a canvi de salvar la seva vida. A la part posterior del marc del quadre s'hi pot observar encara avui el número de registre dins el el catàleg d'obres d'art requisades durant el malson nazi.